La idea

Era una nena quan la iaia Severina m’explicava una i altra vegada els contes de l’Estall. Eren sempre els mateixos, n’hi havia sis o set, i li feia repetir sense arribar-me'n a cansar mai.

Aquest record em va tornar a la memòria quan la meva tieta Paquita em va donar per escrit aquests contes (Té, per si no te’n recordes, així els podràs explicar a l’Olga.) que a ella li explicava, al seu torn, padrí, un avi carregat de paciència i generositat.

Així, tal com mana la tradició oral, els contes viatgen pel temps, de generació en generació.

Però, què podia fer amb aquells contes que ara estaven negre sobre blanc? Doncs donar-los una forma diferent perquè la propera generació no els oblidi, o almenys, en puguin gaudir una mica més i així els allarguem la vida. D’altra banda, la idea d’endinsar-me en aquest projecte personal, em feia molt feliç només de pensar-hi.